Priorat en Persona vol ser un espai i un temps de trobada per fer conèixer, de manera directa, i a través de la seua gent, un territori massa invisible en l’imaginari literari català.

Ara fa un any, l’octubre de 2009, sis escriptors d’arreu dels Països Catalans (Núria Añó, Ignasi Mora, Òscar Palazón, Gema Sales, Ester Suñé i Albert Villaró) van venir quatre dies al Priorat convidats pel Centre Quim Soler, la literatura i el vi per participar en la primera edició de les trobades d’escriptors PRIORAT EN PERSONA.

Al cap d’un any, aquest mes d’octubre (del 15 al 17) els escriptors tornen a visitar-nos per presentar l’obra feta, conjuntament amb les persones que els van fer d’amfitriones (els adalils: Josep M. Masip, lo Cateri, margener; Ferran Miró, oleïcultor; Sílvia Puig, viticultora i Pere Rofes, ferrer.).

Durant aquest any, els escriptors han escrit. I al Priorat hem fet difusió de la seua obra (a la ràdio, a l’Institut de Falset, a la Biblioteca Estrem i Fa, a les tertúlies del Centre…) i hem editat tot el material audiovisual generat a partir de la trobada de l’any passat.

Durant l’estada d’enguany, els escriptors faran activitats a l’Institut de Falset, amb els alumnes d’ESO i batxillerat; a la Biblioteca Estrem i Fa hi haurà una tertúlia oberta i un taller d’il·lustració per als petits. I un taller de poesia per a nois i noies a l’Oficina Jove del Priorat

Dissabte al vespre, al teatre l’Artesana de Falset hi haurà l’acte públic de presentació del web, el vídeo de la trobada i música en directe per acompanyar els textos dels autors i les imatges de la càmera.

El darrer cap de setmana de maig va venir, convidat pel Centre Quim Soler, la literatura i el vi, l’escriptor (i pintor) de Sueca, Manuel Baixauli, autor de L’home Manuscrit i del recull de contes Espira¡.

Vam fer tertúlia sobre la seua obra, les obsessions, gustos i anhels que s’hi destil·len. Vam divagar sobre l’art d’escriure i de pintar escrivint o escriure pintant. Vam filosofar sobre la memòria i l’oblit, els mecanismes i els recursos que ens imposen i que posseïm. Vam arremetre contra els depredadors de territoris i de mons sencers.

I, és clar, vam debatre de manera teòrica i pràctica sobre el vi de marraixa (garrafa) i el que no ho és, i és bo i alegra el cor dels hòmens i les dones. I el vam gaudir, com pertoca a les tertúlies vi-teràries del Centre.

Vam parlar també, tu diràs, de la força de la paraula escrita, parlada, cridada. Del plaer d’enraonar de tot i res. De la música del llenguatge i del llenguatge de la música. I de les imatges reals i les imatges imaginades dels textos de l’autor i dels textos dels lectors.

I diumenge vam visitar els trulls vells del sindicat del Masroig. Era visita obligada per a algú que escriu i dibuixa el que ell escriu i dibuixa. Era com un retrobament entre vells coneguts: home manuscrit i parets manuscrites. I, al migdia, seguint els bons costums i els cànons vi-teraris de rigor, vam fer el vermut per celebrar-ho. Amb els que van voler acompanyar-nos, ens vam llegir els uns als altres alguns dels contes del recull Espiral. Contes premuts, compactes, fins i esmolats, com la ironia que s’hi amaga darrere d’alguna coma o algun punt i coma… Inicis i finals tallants i entremitjos sorprenents.

I sempre, amb una riquesa de llenguatge que et fa venir salivera

El món literari de Baixauli és ric, més suggerent que explícit, com a mi m’agrada. Perquè per fer alguna cosa més que sobreviure en aquest món de mones, la bona literatura esdevé imprescindible

]]> http://centrequimsoler.cat/blog/?feed=rss2&p=61 0